Una de les costums que tenia i anyoro més és la d'anar a mar durant un temporal d'hivern. A l'estiu quan les ones apreten fort i les banderes roges espanten els banyistes sempre hi ha un munt de "xaves" i curiosos mirant el mar com colpeja la platja.
Quan arriva l'hivern el panorama és completament diferent, ja que a molt poca gent se li acut d'anar a pet d'ones a deixar-se impresionar per la mar en plena excitació. El vent et fa arrivar les espurnes d'aigua salada a la cara i l'olor a mar se't fa més evident que mai. Per abrigat que pugues anar el fred se't va ficant al cos, però la immensitat de les ones t'hipnotitza.
Avui feia un temporal preciós, la veritat és que m'han vingut unes ganes boges de baixar corrents cap a la platja per poder disfrutar d'aquest regal que ens dona la natura.
Un altre regal que he rebut avui ha estat la visió de la tercera ecografia de l'Ona. Diuen que ja fa 2 quilets 300 grams, però el que realment m'ha deixat garrativat ha sigut quan la Núria m'ha recordat que sols falten set setmanes pel gran dia.
Semblava que no havia d'arrivar mai el dia i ara em falta el temps per acabar mil i una feines, aquest niuet no s'acaba de deixar a punt per res del món.
Saveu que m'agrada molt fer ara mateix?
Disfruto agafant robeta que ha d'estrenar la meva nineta i l'oloro tractant d'immaginar-me la seva olor. Que us sembla?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada