Les onades mai venen soles

Ja fa molts de dies que no he escrit res. Queda clar que això dels blogs no es fa sol, es a dir que si no ets una miqueta constant et pots plantar amb quatre post que un dia et varen inspirar.
Però la veritat és que ja començo a estar una miqueta enfeinat,la feina s'acomula per tot.
Hem canviat les finestres de casa, ja que a l'hivern el fred, el vent i la pluja entraven per on volien. Després s'ha hagut de pintar tot el pis (sort que els meus sogres s'han presentat voluntaris). Ara ens toca desmontar l'estudi, ja que és allí on ens tocarà anar a dormir i el nostre dormitori ha d'esdevenir l'habitació de l'Ona.
Vuit anys de vida en comú dona per acumular un munt de coses i papers que ni recordaves que existien. Que nassos farem amb tants de records? La veritat però és que una vegada els comences a retrovar et venen al cap les mogudes, els viatges, les aventures, els teatres, les manis, els companys, el que has arribat a aprendre. Tot plegat com una aventura compartida i que ara haurem de compartir encara més.
Per ser sincer amb tothom, hauria d'explicar que la feina que em porta més temps és la que començo una vegada ens anem cap al llit.
La Núria ara no tarda ni mig minut en caure dormida i és llavors quan em giro per posar la meva ma sobre la panxa, ja molt grossa, per anar palpant el més petit moviment de la meva petitOna. Puc estar així molta estona i quan agafo el son no tardo en despertar-me per tornar a buscar aquella patacada que em fa somriure i m'omple de felicitat. No hi ha nit que no em desperti tres o quatre vegades. Ja se sap, les ones no venen mai soles, van sempre una rera l'altre..