He us aquí la nostra baldufa en remull!
dijous, de febrer 23, 2006
Petites notes preses el gran dia
"L'aventura de l'hospital us l'hauré d'explicar un altre dia. Aquí us explicaré el que vaig fer després de deixar a la Núria i l'Ona a l'habitació de la maternitat, una vegada ens haviem desfogat de plors i abraçades.
Tot just vaig sortir al carrer, vaig trucar als meus germans, després en Juli i la Lourdes, a l'Imma que tant haviem putejat la nit abans i finalment a en Xevi de Mataró que em va trucar al mòbil als cinc minuts d'haver nascut l'Ona, tot guiant-se per un presentiment.
Després de les trucades, hem vaig dirigir al primer lloc amb una mica de cara i ulls per poder dinar. Vaig demanar una amanida verda, un plat de sopa de ceba gratinat i una cervesa Murphy's. Quan vaig acabar de dinar, vaig entranr en una barberia que havia vist pel camí per tal que m'afeitessin com cal, i així poder corre a menjar-me a petons a les dues dones de la meva vida"
dimecres, de febrer 22, 2006
En Casasses entre les ones.
"érem a la vela per entre les tecles de la natura quan
érem per la taula sobre les òrfenes que ens oferiren
érem garfibles i doblegables pels encenedors del suro de cap
érem capaços de veure en tot les pinces
érem la força que fa que hi hagi una força
érem la forca dels ultimàtums de la matèria
érem els mossos a cal mecànic i reparàrem santa clotilde
érem una tonada que no se sap com deu ser i així segur que no
érem responsables de fer això perquè no es fa
érem a tot arreu
érem un fonament nou possible a cara o creu
érem velocitats incontastrables encada batec
érem la folla improvisació i sa partitura exacta quan encara no s'havien vist
éram viscuts per altres que després se'n cansaven
érem atacats per vidents que no passaven el mur de les abelles
érem d'un amb un i àdhuc de dos en dos arribats a aigües mortes i tornar
érem d'una sola manera sense dimonis ni mula guita ni llagues estranyes
érem quelcom que hom no recomana ni ho vam recomanar
érem els discutidors de l'ametlla amarganta a cada plaça
érem encarregats d'escombrar i ho vam haver de fer amb els dits
érem vora el pou sec mirant un nen al fons mentjant-se el pa amb tomàquet
érem pastura de tots els mites i rebrotàvem
érem defensats per dones pobres de llengua menystinguda
érem al darrer moment salvats per elles i sobrevivíem
érem dels que no ens havíem quedat al cementiri a veure què
érem els que trobàvem recanvis a qualsevol mena de món real
érem les mongetes tendres per al marquès i el marquès per a les mongetes
érem a estudi estudiant persianes estudiant columnes
érem a veure si el pa serà de franc ja o què
érem a peu per sobre els terrats i a vegades molt més amunt
érem de preguntar-ho directament
érem l'abecé l'últim autobús
érem i no érem i palpàvem misèria i riquesa i la finor del tramussos
érem, en un camí de vora mar des d'on es veia que arribaves amb les mans buides
i amb una branca de fonoll als llavis
i amb tots els llums de l'univers encesos
i amb fressa d'animals entre les mates
i amb les ones esbotzant-se acompanyant-te
i amb els passos descalços mesurats entre una trencadissa de vidres
i amb aire d'estar sempre a prop del riure a prop del plor
i amb una quantitat d'encràrrecs infantils embolicats pel cos
i amb l'esgarrifor de ser la gota que fa vessar tots els gots
i amb tot i això no et vam dir res, què vols? "
I mentre nosaltres érem tot això i més
i embolicàvem troques a tort i dret
i solucionàvem el que algú ja va solucionar
i capgiràvem el que ja funcionava
i se'ns desmontava tot entre les mans
però tant mateix tot era millor
i mentre nosaltres érem
... va arrivar l'Ona
i ella no era, ella serà
la que amb els passos descalços mesurats entre una trencadissa de vidres
farà i desfarà troques que d'altres no vam saber mai descapdellar
Pd: la poesia és de l'Enric Casasses que es diu Terminal Bé
érem per la taula sobre les òrfenes que ens oferiren
érem garfibles i doblegables pels encenedors del suro de cap
érem capaços de veure en tot les pinces
érem la força que fa que hi hagi una força
érem la forca dels ultimàtums de la matèria
érem els mossos a cal mecànic i reparàrem santa clotilde
érem una tonada que no se sap com deu ser i així segur que no
érem responsables de fer això perquè no es fa
érem a tot arreu
érem un fonament nou possible a cara o creu
érem velocitats incontastrables encada batec
érem la folla improvisació i sa partitura exacta quan encara no s'havien vist
éram viscuts per altres que després se'n cansaven
érem atacats per vidents que no passaven el mur de les abelles
érem d'un amb un i àdhuc de dos en dos arribats a aigües mortes i tornar
érem d'una sola manera sense dimonis ni mula guita ni llagues estranyes
érem quelcom que hom no recomana ni ho vam recomanar
érem els discutidors de l'ametlla amarganta a cada plaça
érem encarregats d'escombrar i ho vam haver de fer amb els dits
érem vora el pou sec mirant un nen al fons mentjant-se el pa amb tomàquet
érem pastura de tots els mites i rebrotàvem
érem defensats per dones pobres de llengua menystinguda
érem al darrer moment salvats per elles i sobrevivíem
érem dels que no ens havíem quedat al cementiri a veure què
érem els que trobàvem recanvis a qualsevol mena de món real
érem les mongetes tendres per al marquès i el marquès per a les mongetes
érem a estudi estudiant persianes estudiant columnes
érem a veure si el pa serà de franc ja o què
érem a peu per sobre els terrats i a vegades molt més amunt
érem de preguntar-ho directament
érem l'abecé l'últim autobús
érem i no érem i palpàvem misèria i riquesa i la finor del tramussos
érem, en un camí de vora mar des d'on es veia que arribaves amb les mans buides
i amb una branca de fonoll als llavis
i amb tots els llums de l'univers encesos
i amb fressa d'animals entre les mates
i amb les ones esbotzant-se acompanyant-te
i amb els passos descalços mesurats entre una trencadissa de vidres
i amb aire d'estar sempre a prop del riure a prop del plor
i amb una quantitat d'encràrrecs infantils embolicats pel cos
i amb l'esgarrifor de ser la gota que fa vessar tots els gots
i amb tot i això no et vam dir res, què vols? "
I mentre nosaltres érem tot això i més
i embolicàvem troques a tort i dret
i solucionàvem el que algú ja va solucionar
i capgiràvem el que ja funcionava
i se'ns desmontava tot entre les mans
però tant mateix tot era millor
i mentre nosaltres érem
... va arrivar l'Ona
i ella no era, ella serà
la que amb els passos descalços mesurats entre una trencadissa de vidres
farà i desfarà troques que d'altres no vam saber mai descapdellar
Pd: la poesia és de l'Enric Casasses que es diu Terminal Bé
diumenge, de febrer 19, 2006
El dia abans
"La Núria s'ha despertat cap a les tres de la matinada i a començat a tenir dolors. S'ha passat la resta de la nit en vetlla.
De bon matí em trrucat a l'Imma, una de les noies que ens han fet el curs de preparació al part i no ha trigat gaire a arribar a casa. La setmana passada li varem demanar si ens donaria un cop de ma quan arribés l'hora.
Tant punt ha arribat, jo he anat a comprar unes herbes que m'ha encarregat i he aprofitat per omplir al dipòsit de benzina. El dia que més necessito el cotxe i vaig en reserva!!
En aquests moments la Núria es concentra en la seva feina i jo, basicament, em concentro en no fer gaire nosa.
De fet, estic preparant el dinar, però no crec que la Núria en tasti gens ni mica. El que és jo, tinc una gana que em moro i suposo que deu ser l'ansietat que porto a sobre, sumant-li que no he fet un mos des de la tarda del dia abans i ara ja són quarts de dues.
Com ja us habia dit altres vegades, sempre he sabut que la Núria tindria un embràs perfecte, però en aquests moments qualsevol idea de com podia anar està sent superada positivament.
...
Ara ja són les tres de la tarda i la Núria està prenent un bany amb aigua ben calenta i uns olis que fan molta bona olor. De bon matí ja em fet una banyada i li an baixat una mica els dolors de les contraccions, espero que ara també l'ajudi una miqueta a relaxar-se. Tantmateix, ho està portant molt bé, i no ho dic jo sol, l'Imma també creu que ho està fent molt bé.
...
Aquesta matinada passada hem parlat molt amb l'ona. Per damunt de tot li deiem que no habia de patir, ni tenir por, ja que aquí a fora l'estavem esperant tant el pare com la mare. Que no tingués pressa, però per damunt de tot que no tingués por ja que per primera vegada ens trobariem tots tres...
...
Ara mateix ja tinc preparades les tres bosses i el cotxe per sortir pitant."
Això ho vaig escriure mentre esperavem a casa, després, ja de camí cap a la Maternitat a Barcelona, no vaig poder escriiure res més fins unes hores després del naixement de la nostra filla Ona. Varem entrar a les sis de la tarda a l'hospital i fins a dos quarts menys sis de dues no ens varem poder abraçar tots tres, plorant desconsoladament, d'alegria , d'angoixa, de desesperança vençuda, de vida, tots tres, ara ja per sempre.
Us estimaré sempre...
De bon matí em trrucat a l'Imma, una de les noies que ens han fet el curs de preparació al part i no ha trigat gaire a arribar a casa. La setmana passada li varem demanar si ens donaria un cop de ma quan arribés l'hora.
Tant punt ha arribat, jo he anat a comprar unes herbes que m'ha encarregat i he aprofitat per omplir al dipòsit de benzina. El dia que més necessito el cotxe i vaig en reserva!!
En aquests moments la Núria es concentra en la seva feina i jo, basicament, em concentro en no fer gaire nosa.
De fet, estic preparant el dinar, però no crec que la Núria en tasti gens ni mica. El que és jo, tinc una gana que em moro i suposo que deu ser l'ansietat que porto a sobre, sumant-li que no he fet un mos des de la tarda del dia abans i ara ja són quarts de dues.
Com ja us habia dit altres vegades, sempre he sabut que la Núria tindria un embràs perfecte, però en aquests moments qualsevol idea de com podia anar està sent superada positivament.
...
Ara ja són les tres de la tarda i la Núria està prenent un bany amb aigua ben calenta i uns olis que fan molta bona olor. De bon matí ja em fet una banyada i li an baixat una mica els dolors de les contraccions, espero que ara també l'ajudi una miqueta a relaxar-se. Tantmateix, ho està portant molt bé, i no ho dic jo sol, l'Imma també creu que ho està fent molt bé.
...
Aquesta matinada passada hem parlat molt amb l'ona. Per damunt de tot li deiem que no habia de patir, ni tenir por, ja que aquí a fora l'estavem esperant tant el pare com la mare. Que no tingués pressa, però per damunt de tot que no tingués por ja que per primera vegada ens trobariem tots tres...
...
Ara mateix ja tinc preparades les tres bosses i el cotxe per sortir pitant."
Això ho vaig escriure mentre esperavem a casa, després, ja de camí cap a la Maternitat a Barcelona, no vaig poder escriiure res més fins unes hores després del naixement de la nostra filla Ona. Varem entrar a les sis de la tarda a l'hospital i fins a dos quarts menys sis de dues no ens varem poder abraçar tots tres, plorant desconsoladament, d'alegria , d'angoixa, de desesperança vençuda, de vida, tots tres, ara ja per sempre.
Us estimaré sempre...
dijous, de febrer 09, 2006
Les nostres disculpes
Bé, suposo que ja sabreu la la nostra filla Ona va neixer el passat dia 25 de gener de 2006 a la maternitat de Barcelona.
He tingut problemes amb l'ordinador i no he pogut anar actualitzant el blog, però sí que he anat guardant algunes notes d'aquests dies, per mi, tant brutalment emocionants.
Mica en mica aniré penjant aquestes notes perquè pogueu compartir, en la mesura del possible, alguns dels pensaments que em varen voltar pel cap aquests dies.
Demano disculpes a qui s'hagi estat esperant per saber el final d'aquesta història, però entendreu que ara mateix les prioritats han variat una "miqueta".
Pd: Eh Pitu! El linux ha anat bé fins que s'ha "esconyat" la configuració de l'ADSL, o sigui que em veig migrant altre cop cap a cal Gates.
He tingut problemes amb l'ordinador i no he pogut anar actualitzant el blog, però sí que he anat guardant algunes notes d'aquests dies, per mi, tant brutalment emocionants.
Mica en mica aniré penjant aquestes notes perquè pogueu compartir, en la mesura del possible, alguns dels pensaments que em varen voltar pel cap aquests dies.
Demano disculpes a qui s'hagi estat esperant per saber el final d'aquesta història, però entendreu que ara mateix les prioritats han variat una "miqueta".
Pd: Eh Pitu! El linux ha anat bé fins que s'ha "esconyat" la configuració de l'ADSL, o sigui que em veig migrant altre cop cap a cal Gates.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)