El dia abans

"La Núria s'ha despertat cap a les tres de la matinada i a començat a tenir dolors. S'ha passat la resta de la nit en vetlla.
De bon matí em trrucat a l'Imma, una de les noies que ens han fet el curs de preparació al part i no ha trigat gaire a arribar a casa. La setmana passada li varem demanar si ens donaria un cop de ma quan arribés l'hora.
Tant punt ha arribat, jo he anat a comprar unes herbes que m'ha encarregat i he aprofitat per omplir al dipòsit de benzina. El dia que més necessito el cotxe i vaig en reserva!!
En aquests moments la Núria es concentra en la seva feina i jo, basicament, em concentro en no fer gaire nosa.
De fet, estic preparant el dinar, però no crec que la Núria en tasti gens ni mica. El que és jo, tinc una gana que em moro i suposo que deu ser l'ansietat que porto a sobre, sumant-li que no he fet un mos des de la tarda del dia abans i ara ja són quarts de dues.
Com ja us habia dit altres vegades, sempre he sabut que la Núria tindria un embràs perfecte, però en aquests moments qualsevol idea de com podia anar està sent superada positivament.
...
Ara ja són les tres de la tarda i la Núria està prenent un bany amb aigua ben calenta i uns olis que fan molta bona olor. De bon matí ja em fet una banyada i li an baixat una mica els dolors de les contraccions, espero que ara també l'ajudi una miqueta a relaxar-se. Tantmateix, ho està portant molt bé, i no ho dic jo sol, l'Imma també creu que ho està fent molt bé.
...
Aquesta matinada passada hem parlat molt amb l'ona. Per damunt de tot li deiem que no habia de patir, ni tenir por, ja que aquí a fora l'estavem esperant tant el pare com la mare. Que no tingués pressa, però per damunt de tot que no tingués por ja que per primera vegada ens trobariem tots tres...
...
Ara mateix ja tinc preparades les tres bosses i el cotxe per sortir pitant."

Això ho vaig escriure mentre esperavem a casa, després, ja de camí cap a la Maternitat a Barcelona, no vaig poder escriiure res més fins unes hores després del naixement de la nostra filla Ona. Varem entrar a les sis de la tarda a l'hospital i fins a dos quarts menys sis de dues no ens varem poder abraçar tots tres, plorant desconsoladament, d'alegria , d'angoixa, de desesperança vençuda, de vida, tots tres, ara ja per sempre.
Us estimaré sempre...