divendres, de gener 20, 2006

Una onada a contra peu

Ara ja fa uns dies que no escric res i la veritat és que m'està agafant l'Ona a contra peu. Tinc la casa feta una merda i quan semblava que ja començava a arreglar-se alguna coseta, han arrivat els que ens han de posar el marbre nou de la cuina (el vell estava trencat) i ha quedat la casa cap per avall un altre cop.
Farem el que podrem per tenir-ho tot el màxim d'endreçat, però cada vegada tinc més clar que encara que visquéssim dins d'una cova, tot plegat, semblaria un palau una vegada tingués la meva filla en braços. I si us plau, si algú m'ha de venir a visitar aquests dies, faci el favor de no tocar la moral (altrament els c...), que si no li agrada com tenim la casa, no cal que vingui. No obliguem a ningú.
Bé, suposo que se'm comencen a notar una mica els nervis dels últims dies, però és que darrerament estem sota la pressió d'un munt de bones intencions i magnífics consells que acabarien amb la paciència del hippie més passota del puta planeta.

Personalment, s'ajunta amb el munt de feina que teniem endarrerida a la cooperativa. Com que vull agafar-me quinze dies de vacances quan neixi l'Ona, estic provant de deixar el màxim de feina feta perquè no se'ls acomuli als meus germans. És clar, per això, que tampoc puc assegurar que estaré treballant a finals de la setmana que ve. La Núria arriba a terme el dia vint-i-cinc!!!
Això és com estudiar, si no tens la pressió d'un examen imminent no es reacciona.

Al tanto, la iaia Teresa ja s'ha posat al dia d'aquest blog que estic escrivint. Segons m'ha dit la meva mare, diu que li ha agradat molt i que en sé molt d'escriure!. Pels que no sabem escriure bé, sempre ens queda el recurs de fer texts curts i concisos. Quan m'allargo una miqueta, tot s'embolica i acaba sense poder entendre's res.

El que m'agradaria de veritat seria poder escriure, algun dia, les mil i una històries que m'ha explicat la meva avia sobre la seva vida (la "xermana" Francisca, els viatges a Cuba, la caiguda de València al final de la guerra, l'aventura per anar del Port a València...). També m'agradaria arribar a fer un recull dels records que tinc del iaio. Tot i que tinc tant mala memòria, tinc un munt de moments gravats en el meu cervell com si haguessin passat aquest mateix matí. Recordo molt els darrers dies, quan pujava a casa els iaios i passava una estona fent companyia al iaio, sobretot llavors, quan molts ja no volien pujar a veure'l. Refotuts!! Pocs records per ells. Vides planes.

dissabte, de gener 14, 2006

Una onada de records

Aquests dies hem estat treien, o més ben dit, desmontat l'habitació que teniem d'estudi. La veritat és que ha estat una mica dur per mi, ja que he hagut de ficar en dotze caixes un munt de records que ni sabia que encara estaven guardats en els racons més profunds de calaixos, armaris i estanteries.
Per acabar de complicar-ho, ara mateix tot el que fem ja és a contrarrellotge. Falta tan poc!!
Sigui com sigui, segur que ens agafarà amb els pixats al ventre.
La que sí que sortirà entrenada i preparada serà l'Ona. Cada dia fa unes caminades impresionants dins la panxa de la seva marona, la pobra Núria té els seus peuets marcats per tot el ventre.

Avui cal una menció especial per l'Otger, un que de ben segur serà un bon amiguet de l'Ona. Felicitats per la Lourdes i en Juli per aquesta perla que han portat al món. Res companys, ara sí que ens tocarà canviar aquest país d'una vegada per tal de deixar-los alguna cosa millor.

diumenge, de gener 08, 2006

Un gat entre les ones

Ara la Núria ja comença a estar cansada, els peus se li inflen molt, cap al vespre. A mi, hi ha moments que em fa patir una mica, ja que ella tot sovint vol portar el ritme que portava fa uns mesos. Bé, suposo que són coses de la recta final, però la veritat és que jo no estic donant tot el que hauria de donar. M'agradaria portar-la tot el dia en braços i posar-li catifa a tot arreu on posés un peu, la veritat és que voldria poder carregar una part de la gran tasca que està duent a terme. Hi ha nits que les passaria en vetlla per mirar que no li faltés de res. Potser és per això que moltes nits que m'allargo amb l'ordinador, faig una pausa, m'aixeco, obro la porta del nostre dormitori i em quedo una estona mirant com descansa, dorm, respira, es mou...

Acabem de passar les últimes festes del nadal. A casa sempre hem celebrat molt el dia de reis, el meu avi es deia Melchor i aprofitavem el dia del seu sant per reunir a tota la família. Podiem arribar a la cincuantena. Despès de la seva mort, aquesta tradició familiar es va perdre molt depressa. Ara, però, ens reunim els meus pares i els meus germans amb les seves famílies de manera més modesta però amb un aire de religiositat solemne com els d'abans.

Sabeu el que és un gat vell? Suposo que la definició més encertada seria la d'un gat de més de deu anys, però jo em referia quan es diu d'una persona.
El diccionari diu que és una persona de molta experiència, que sap molts de trucs i que difícilment se'l pot enganyar. Però la veritat és que si veiéssiu el meu pare quan es lleva a Cal Manso, amb la fredor de la nit, encara ben negre, s'asseu vora la llar de foc, el refa amb quatre bufades i a la claror de les primeres flames encen el primer cigarret del dia, ...llavors sabríeu, us adonaríeu que és realment un gat vell. Si no tens els anys gravats a la pell és impossible arribar a ser un gat vell i mon pare la té molt i molt marcada...

diumenge, de gener 01, 2006

Xin xin

Bon any nou a tothom!!
Però sobretots per l'Ona, per ser el primer d'un munt que li seguiran.
Un petó filla meva...

Una abraçada pels que avui treballen al Cul d'any!
Gent com vosaltres fa que portar una filla al món sigui més fàcil.