Un gat entre les ones

Ara la Núria ja comença a estar cansada, els peus se li inflen molt, cap al vespre. A mi, hi ha moments que em fa patir una mica, ja que ella tot sovint vol portar el ritme que portava fa uns mesos. Bé, suposo que són coses de la recta final, però la veritat és que jo no estic donant tot el que hauria de donar. M'agradaria portar-la tot el dia en braços i posar-li catifa a tot arreu on posés un peu, la veritat és que voldria poder carregar una part de la gran tasca que està duent a terme. Hi ha nits que les passaria en vetlla per mirar que no li faltés de res. Potser és per això que moltes nits que m'allargo amb l'ordinador, faig una pausa, m'aixeco, obro la porta del nostre dormitori i em quedo una estona mirant com descansa, dorm, respira, es mou...

Acabem de passar les últimes festes del nadal. A casa sempre hem celebrat molt el dia de reis, el meu avi es deia Melchor i aprofitavem el dia del seu sant per reunir a tota la família. Podiem arribar a la cincuantena. Despès de la seva mort, aquesta tradició familiar es va perdre molt depressa. Ara, però, ens reunim els meus pares i els meus germans amb les seves famílies de manera més modesta però amb un aire de religiositat solemne com els d'abans.

Sabeu el que és un gat vell? Suposo que la definició més encertada seria la d'un gat de més de deu anys, però jo em referia quan es diu d'una persona.
El diccionari diu que és una persona de molta experiència, que sap molts de trucs i que difícilment se'l pot enganyar. Però la veritat és que si veiéssiu el meu pare quan es lleva a Cal Manso, amb la fredor de la nit, encara ben negre, s'asseu vora la llar de foc, el refa amb quatre bufades i a la claror de les primeres flames encen el primer cigarret del dia, ...llavors sabríeu, us adonaríeu que és realment un gat vell. Si no tens els anys gravats a la pell és impossible arribar a ser un gat vell i mon pare la té molt i molt marcada...