Les darreres ones del 2005

Demà s'acaba l'any 2005. Després començarà un any nou, per mi molt més que un simple any nou més. La veritat és que em dona la impressió que tot comença de nou.
Fins ahir, tenia la sensació que sempre podia tornar enrere, que si em plaïa podia tornar a actuar com si tingués divuit anys un altre cop. Ara tot a canviat i hi ha una personeta que dona cops a la panxa de la seva marona demanant per sortir, i de fet, aquesta personeta només es valdrà de la Núria i jo mateix per tirar endavant.
Bàsicament, ja no puc anar fent el capullo quan em plagui, ja que tot el que faci d'aquí al futur repercutirà en la meva petita nineta.
Últimament s'ha establit una certa comunicació entre l'Ona i jo. Quan estic en el sofà amb la Núria, li poso la ma en algun lloc de la panxa rodona que té, tot seguit li dic “Vinga princeseta, digues-li alguna coseta al pare” i no passa gaire temps fins que l'Ona dona un parell de cops o alguna puntada on tinc la mà posada. A vegades es fa pregar una miqueta, però si tinc paciència acaba responent.
Ara mateix, només tinc al cap el moment en que la tindré en braços i se'm fa molt difícil pensar en res més. Tota la resta em sembla superflu.


Avui voldria afegir que ara que falta poc per que comenci una nova vida i comenci un nou any, m'agradaria tenir un petit record per en Beto i en Ficus, dos companys que ja fa temps que ens varen deixar. Tots dos formen part d'una constel·lació de petits fantasmes que m'acompanyen al llarg de la vida i s'apareixen de tant en tant per recordar-me que una vegada també ells varen existir i varem compartir petits moments especials. Una abraçada pels bons moments...