Suposo que tothom té quelcom que li toca l'anima, que el commou, que en un moment precís, sense saber perquè, s'ha d'aturar per impregnar-se d'aquell instant màgic.
Personalment, la música pot deixar-me completament fora de joc. Si pogués escoltaria música tot el dia, a qualsevol lloc i sense parar, sobretot perquè molt sovint una cançó conecta amb el moment personal que estic vivint. En un aquests moments pots conectar amb l'estat d'ànim del músic que va fer aquella cançó. No cal que sigui romàntica, ni ensucrada, pot ser fins i tot violenta i dura, el que importa realment és el moment en que tots els pensaments del cap se't borren, quedes un blanc, res importa i només hi ha música.
Això mateix em passa quan fullejo un còmic. Qui no estigui ficat en el tema ha de saber que un còmic te l'acostumes a llegir diverses vegades i amb els anys t'agrada agafar-ne un dels més vells i arraconats que tens, te'l fulleges i el disfrutes com el primer dia.
A vegades, fins i tot dins un còmic dolent, pots trobar un dibuix que t'impressiona tant que voldries plasmar-lo per totes les parets i portes de la casa.
Quin és el sentiment d'aquest nen abraçat al seu tigre de peluix? La veritat no ho se, però és aclaparador, és immens.
M'agradaria poder traspasar l'amor a la música i al dibuix a la filleta, però això ho dirà el temps i sobretot ella.
1 comentari:
El més probable és que cada vegada tingui menys temps. Igualment moltes gràcies company.
Publica un comentari a l'entrada