Ones passades

"I ens ho varen dir ja fa molts anys,
temps enrera.
Tant mateix, nosaltres continuavem
picaven amb obstinació aquell mur de formigó,
però la closca es pelava
i les ferides ja ni sagnaven.

I ens ho varen dir ja fa molts anys,
la Matria, temps enrera.
Tant mateix nosaltre continuavem
corriem per les nits negres de perversió,
tots amb un manual escrit
que ens donava la pauta
que ens donava la l'amagatall perfecte
que no ens donava mai pausa.

I ens ho varen dir ja fa molts anys,
la Matria, temps enrera.
Que no ens cal pas pauta
ni pausa
que el manual no el varem escriure nosaltres
que l'amagatall no ens cal
que les nits són negres
que el formigó es desfarà sol
que està podrit.

I ens ho deien les Matries,
que no ens calen més pàtries.
que el nou llenguatge no comprèn de velles falques
que una antiga paraula de bellnou retrovada
farà caure la casa
i que sols un poeta podrà trobar-la.

I a qui voleu escoltar, eh?"


Aquest món està massa cardat per deixar-lo tal qual a l'Ona, ens cal aquest llenguatge nou que trenqui les traves i doni noves eines, doncs les velles ja no valen. L'opressió cultural que patim només la podem trencar nosaltres des de dins mateix, que el reconeixement universal sols el tindrem quan ens reconeguem a nosaltres mateixos. Que l'arrel és molt antiga i ens cal recordar les paraules. Que potser dins la "paella de caragols" del iaio hauriem trobat la clau de volta de tot plegat, però mai en va cuinar cap per al seu net. Potser ell tenia la paraula llibertària, però no el vaig saber escoltar... o potser haig de buscarla entre les neurones cansades.