dimecres, de setembre 28, 2005

La primera ona

Sols he escrit quan estava vivint alguna experiència molt especial, o espacial, o espaial,
Només en moments en que l'ànima se'm commovia m'ha estat possible obrir el meu cor i plasmar-lo sobre paper,o com és el cas sobre la pantalla.
La primera vegada va ser amb disset anys, estava de viatge solitari per Irlanda amb una motxila a l'esquena. Eran la primera vegada que em trobava sol davant el món.
La segona vegada va ser l'any 1993, llavors anava forçat a l'exercit espanyol i un munt de contradiccions em turmentaven. Pensaments folls, desesperants i caòtics que només em varen deixar reposar quan varen quedar fixats per la tinta sobre el paper d'una grossa llibreta atrotinada.
Aquesta vegada no m'enfrontaré sol, ara tinc una companya que em fa costat i jo a n'ella, com una sola persona.
La Núria està embarassada i estem esperant per al proper mes de gener una filleta que sols es podia anomenar Ona.