dimecres, de març 19, 2008

Cada dia una nova sorpresa

Fa un parell de dies vam veure amb l'ordenador un capítol d'un serial (una comedieta) on un ós entrava a casa d'una noia i es menjava tot el que trobava. La noia escagarrinada truca l'ex, que la salva amb l'ajut d'una municipala, un megàfon i un cubell ple de peix. Una situació còmica que va deixar a l'Ona impressionada.
Ella deu tenir uns desena d'ossos per la casa i és un dels primers animals dels quals va aprendre el nom. Primer va ser un petit osset de peluix marró, després en va arribar un de color rosa amb un cor dibuixat al pit, més tard uns petits de plàstic que eren la mama ós i el fillet, a més d'un ós panda de plàstic, finalment va arribar el fillet d'aquest últim i el seu preferit, ós panda de peluix.
A més a més, en el zoo en va veure un quants. Clar que avorrits i endormiscats.
Però aquest dia va quedar plantada sobre l'estora sense moure un pèl i passada l'escena va agafar-se al braç del sofà i mirant-nos a tots dos seriosament ens va dir "l'offo vo muhagà a noia" tot aixecant l'índex en actitud d'advertència. La conversa va durar una estona tot plegat per decidir si l'"offo" era dolent o simplement "pillo". Els pares varem reconduir la discussió cap a que era un "osso" molt pillo, de fet quina culpa tenia la pobra bèstia que l'haguessin ficat dins la casa de la desconsolada i atabalada noia.
Ahir, però, a l'Ona li va semblar que el tema de l'"offo" no estava resolt del tot i plantada al cap del sofà ens deixa anar: "i fi offo mohega mi?!?"
jo després que insisteixi, desxifro i li responc que cap ós la mossegarà, però ella i torna una i una altra vegada i jo li vaig dient el que li diríem al refotut ós:
"No siguis pillo, ós!"
"Marxa!"
"Fora de casa, ós pillo!"
Però la qüestió és que ella no ho veu clar i acaba posant-se a plorar.
Nosaltres l'agafem en braços i la tranquil·litzem tot dient-li que de ben segur que no es trobaria cap ós i si mai en trobés cap el més probable és que el pobre ós arranqués a córrer, per acabar dient que els pares ja vigilaríem que mai cap ós la mossegui.
Suposo que era això el que volia sentir, que els seus pares la protegirien.
Va ser llavors quan les pors em varen envair a mi. Seré capaç de salvar-la de tots els ossos que es trobarà al llarg de la vida.
Bé, suposo que només puc aspirar a que aprengui a reconèixer els ossos i demés besties a temps i les sàpiga decantar del seu camí.